L'scriptorium
és un edifici que conservem des de fa uns X segles. Va ser fundat
per Guifre “el pelós” i antigament era un hospital.
Les
persones que hi treballaven eren els monjos i per convertir-te en un
dels “treballadors” havies de donar una terra. Els monjos
estudiaven 7 assignatures i, principalment, el que feien era: resar
(oracions), treballar la terra, copiar llibres i menjar (dos cops al
dia, tal i com deien el conjunt d'ordres benedictines). Copiaven
desenes de llibres durant la seva vida. Tenien dos tipus de lletres
diferents segons les diferents èpoques: a la època romànica la
lletra era Carolina, en canvi, a la època gòtica, la lletra era
Gòtica (una mica més complicada). Per escriure tenien tres estris
diferents, que es van desenvolupar al llarg del temps:
- Primer: La ploma d'oca
- Desprès: La canya
- I per últim: La ploma metàl·lica
La
tinta normalment era negra, però també podia ser vermella. Els
papers eren de pell de d'ovella i el temps total d'elaboració era
d'un més. Tant el paper, com la tita o les plomes no ho feien els
monjos.
Els
monjos que escrivien s'anomenaven copistes. Els llibres eren molt
valuosos i n'hi havia uns 200 per això en feien copies, podien
tardar mesos o fins i tot anys en fer-ne una.
En
aquella època, tal com hem dit, els monjos eren benedictins i per
això es regien per 64 normes.
VOCABULARI
Cap
lletres: Eren les lletres majúscules que es posaven al principi
de les frases. Les feien els monjos lletristes, no els copistes.
Per
veure com es feia el pergamí més clarament, podeu mirar el següent
vídeo:
Fet per:
Anna Gay
Pere Planes
Mohamed Saghad
Grau Fernàndez
Grau Fernàndez
Marta Moral
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada