Opina sobre la vista a l'Scriptorium.
L'Scriptorium és una exposició permanent que, de manera interactiva i didàctica, ofereix la possibilitat de conèixer el passat cultural de la població i la importància que el monestir de Santa Maria va tenir, al llarg dels segles X-XII, en la producció i còpia de manuscrits, alguns dels quals van ser dels més importants d'Europa.
L'Scriptorium és una exposició permanent que, de manera interactiva i didàctica, ofereix la possibilitat de conèixer el passat cultural de la població i la importància que el monestir de Santa Maria va tenir, al llarg dels segles X-XII, en la producció i còpia de manuscrits, alguns dels quals van ser dels més importants d'Europa.
L’SCRIPTORIUM
ResponEliminaEl passat dimarts dia 27 de març, vàrem visitar l’scriptorium de Ripoll. Allà ens van fer una explicació sobre com eren els antics monjos del Monestir de Ripoll i com duien a terme la seva tasca de copistes.
A l’edat medieval, els hospitals estaven situats a fora de la muralla i així aconseguien que els malalts que tenien alguna malaltia contagiosa no encomanessin aquesta a la gent de la vila. A més a més, si algú moria sense descendència, les seves pertinències (herència), se les quedaven els monjos del Monestir.
Els monjos del Monestir de Ripoll eren Benedictins, i per tant, seguien i complien les 64 ordres de Benet. Aquestes ordres, es basaven en la humilitat, el silenci, etc. Aquests estudiaven 7 assignatures, feien cal•ligrafia i escrivien la majoria dels llibres en llatí. Per poder fer un llibre, el primer que feien era agafar la pell de les ovelles i els xais i la posaven en remull en una palangana que contenia aigua i calç que permetia treure més fàcilment els pèls d’aquesta. Seguidament, lligaven les pells humides i les untaven amb uns ungüents que servien perquè aquesta no fes mala olor. Finalment, es deixaven assecar i de cada tros de pell, se’n podien obtenir aproximadament quatre pàgines. Quan ja tenien les pàgines fetes, es feien unes pautes amb la punta d’un ullal que permetien que escrivissin d’una manera recta. Llavors quan ja tenien les pautes fetes era el moment de començar a escriure. Podien triar entre tres tipus de plomes: la de canya, la de oca i la metàl•lica. Totes eren planes i rectes i tenien un tall que regulava la caiguda de la tinta.
La tinta estava feta d’una barreja de sutge i aigua. Els monjos també podien triar quin tipus de lletra volien fer, podien triar entre la lletra carolina (més fàcil) i la lletra gòtica (més rebuscada). A més a més, si s’equivocaven podien utilitzar el brunyidor, que era un tors de fusta amb un tros d’ullal de porc senglar a la punta per poder rascar sobre la pell.
Tardaven entre un mes i un any en fer un llibre, i en alguns casos, si el superior dels copistes no acceptava aquell llibre se’ls hi feia repetir tot el llibre de nou. A la biblioteca del Monestir de Ripoll hi havia hagut fins a 160 llibres entre ells, 3 Bíblies d’un valor incalculable les quals, actualment, es troben una al Louvre de Paris, l’altra al Vaticà i l´última es troba al Palau Reial de Barcelona.
Al final de la visita, vàrem fer un taller d’escriptura l’objectiu del qual era intentar escriure el nostre nom amb els tipus de lletres i la tècnica que utilitzaven els copistes.
MEMBRES DEL GRUP:
Anna Vidal
Marta Ruiz
Rebeca Hurtado
Pol Fernández
Jawad Aadaui